Continuem avui amb una altra entrada al nostre blog amb més curiositats sobre el mushing, una de les activitats estrella al nostre centre d’Andorra. I no és gens estrany: aquesta disciplina aporta a qui ho practica una barreja perfecta de natura i adrenalina, pau i velocitat. I ens diuen els qui ho proven que es queden amb ganes de repetir! Per cert, sabeu d’on ve el terme mushing?
Els habitants de Lapònia sempre havien fet servir els trineus tirats per gossos per a les seves tasques de transport, tant de persones com de mercaderies. A principi del segle XX, durant la febre de l’or a Alaska i Canadà, el trineu de gossos va tenir un paper crucial en aquesta regió. Els colons francesos ràpidament es van adonar dels avantages d’aquest mitjar de transport i el van adoptar. Ells feien servir el terme “marche!” (camina) per indicar als gossos que havien de començar a moure’s. Els anglesos també van der servir aquesta ordre, però el so va passar a ser “mush”, per la qual cosa el conductor de trineu va rebre el nom de musher, i l’activitat, mushing.
Els nostres gossos estan a Grau Roig de novembre a abril. La resta de mesos viuen a la Cerdanya, fet que els proporciona una climatologia més adequada a les seves necessitats. Si bé a Grau Roig es passen el dia a l’aire lliure, amb unes temperatures idelas per a ells, a la Cerdanya comptem amb una gossera moltíssim més àmplia, perquè puguin passar les hores de més calor còmodament al seu interior.
Els nostres gossos són majoritàriament Alaskan Huskies, una barreja originària d’Alaska. La raça emprada inicialment al mushing, els Kamutik, eren gossos difícils de dominar, i per això es va optar per creuar races, a fi d’obtenir gossos amb característiques idònies per al mushing. Els Alaskan Huskies són gossos de llarga distància, ràpids, resistents i entusiastes. Aquestes barreges fan que de vegades els gossos tinguin un ull de cada color. Us n’havíeu fixat? Us deixem amb unes quantes imatges més del protagonistes absoluts d’aquesta activitat.
