ENTREVISTA A: LUCAS QUINTERO / MARIANO FERRER / MARTÍN MOSQUERA
Avui dediquem l’entrada del blog a una entrevista-a-tres, on continuem amb les presentacions del nostre equip d’instructors. Aquesta vegada coneixerem als “argentins dicharacheros” del RocRoi Team: Lucas, Mariano ( “Titi” per als amics) i Martín. Ens reben somrients ja de bon matí, abans de començar les activitats de riu; i com no podia faltar, amb el seu mate en mà per començar el dia amb energia. Com és d’esperar, tenen mil històries per explicar, ja que, malgrat la seva joventut (19, 21 i 24 respectivament), acumulen més de 7 anys d’experiència com a monitors d’esports d’aventura. Procedents de Bariloche (Lucas i Martín) i del Bolsón (Titi) són aventurers de soca-rel. Des de ben petits que viuen de l’esport, i després d’aconseguir la doble nacionalitat, tenien molt clar que s’escaparien a viure món. Són guies de riu especialitzats i és el primer any que treballen a RocRoi, però tenen molt clar que no serà l’últim. Abans de començar l’entrevista fan broma amb la resta de l’equip de monitors, i se senten protagonistes: avui mereixen tota la nostra atenció perquè la veritat, és que val la pena conèixer-los d’a prop…
Per què vau decidir marxar d’Argentina per venir a Cataluña?
Martín: Buscàvem una experiència professional diferent, i poder combinar-la amb viatjar i recórrer món.
Titi: També volíem sortir d’allò que ja coneixíem, canviar d’ambient i conèixer gent nova dedicant-nos a allò que ens agrada: els esports de riu (caiac, ràfting…)
Lucas: Jo, personalment, vaig conèixer al Lluís (cofundador de RocRoi) en una competició de la Federació Internacional de Canoa, i allà em va veure i em va fitxar per treballar aquí. Vaig néixer amb la idea de conèixer món gaudint de l’esport.
Martín gaudint de la seva feina
Suposo que tant aquí com a l’Argentina, heu treballat amb altres empreses, en què creieu que és especial RocRoi?
Resposta conjunta: RocRoi té un prestigi internacional que no tenen d’altres empreses, és una “fora de sèrie”, que destaca per sobre de les altres, per la seva professionalitat, per la renovació constant de material, pel fet de distribuir el propi material, per la bona organització i l’excel·lent gestió dels grups de clients. A més de molts d’altres factors, com els més de 20 anys d’experiència que fa que tinguin un negoci “muy bien armado”.
Quins aspectes destacaríeu d’aquest territori (Pirineu de Lleida)?
Resposta conjunta: Aquí, la gran sort que tenim és que la gent pot arribar i pujar a una barca al moment, estàs al costat, fas la baixada i tota la preparació és molt més ràpida, “está buenísimo”. I en canvi, a l’Argentina, en general, els rius estan a una o dues hores allunyats de les ciutats i dels pobles, i es converteix en tot un viatge el fet de fer ràfting. Allà són excursions de tot el dia, on no estàs tota l’estona a l’aigua. Els accessos són una altra cosa, és tot molt diferent, aquí amb la carretera del costat, és molt més fàcil i còmode.
Lucas en “plena acció”
I d’aquest riu (Noguera Pallaresa)?
Resposta conjunta: Malgrat el que pot semblar des de fora, si el mires veus a primera vista, la Noguera Pallaresa és un riu molt fort, ràpid i divertit, fins i tot per al guia que pot anar esquivant les pedres i guiant la barca per llocs diferents. És molt entretingut. Hi ha gent que ho menysprea i no respecta el riu, per la seva grandària i quantitat d’aigua, però una vegada que el viuen i fan un descens s’emporten una altra impressió d’ell. A més, la Noguera té dues cares, la part de dalt que ofereix un recorregut mogut i ple d’adrenalina, per als joves que busquen només ràpids; i després hi ha la part de baix, que és més tranquil·la i és un regal per a la vista amb un entorn natural inigualable. També és molt curiós que ens obrin l’aigua, ja que a Argentina els rius no tenen centrals hidroelèctriques, sinó que viuen del desglaç i la pluja, i són iguals tan al matí com a la tarda, llavors aquí, també està bé perquè tens les teves hores de treball i els hi treus el màxim profit.
Què creus que pot aportar l’esport d’aventura a les persones?
Titi: És una forma d’alliberament, de trencar la monotonia del dia a dia…
Martín: L’experiència de compartir un moment ple d’adrenalina en equip, on tots aportem alguna cosa, essent, a l’hora, cadascun, el propi protagonista de l’activitat; i no el guia que et porta, sinó que es depèn de les remades d’un mateix per gaudir dels diferents trams del riu.
Hi ha algun dia especial que volgueu destacar y que heu viscut de forma diferent?
Titi: Tots els dies són diferents. Però, sobretot, jo no oblido els dies en què les persones que acaben l’activitat et fan saber que s’ho han passat molt bé i que se’n van contents, i els hi notes aquesta alegria a la cara, llavors, aquell dia, saps que ho vas donar tot i que la gent se’n va “completa”.
Lucas: Cada dia destacaria coses diferents. A mi em reconforta quan repeteixen amb nosaltres, perquè significa que has arribat a ells, i que la propera vegada que vinguin per aquí de vacances pensaran en fer més activitats amb RocRoi. Vol dir que has despertat aquest esperit de la gent, de seguir avançant en aquest tipus d’esports.
Com creieu que deu ser un bon guia de riu?
Respuesta conjunta: Creiem, i estem tots d’acord en això, que el bon guia és aquell que sap adaptar-se a cada riu i a cada perfil de client, i aquell que no fa sempre la mateixa baixada. Per exemple, si ve un grup de 6 persones amb ganes de gaudir dels ràpids i de refrescar-se a l’aigua, els ho fas viure així, i en canvi, si et ve una família tranquil·la, que busca gaudir de forma continguda, els hi fas una baixada amb unes línies superdivertides igual, però si no volen caure no cauran a l’aigua, i també se’ls hi respecta la seva decisió.
Titi en “el seu moment de glòria”
El company Marc Valera, ja ens va explicar algunes preguntes curioses que us fan durant els descensos, teniu més anécdotes per completar la llista de curiositats?
Sempre hi ha preguntes que et criden l’atenció, como per exemple, si acaba al mateix lloc on comença, si es torna remant amunt o si es veuran taurons durant el trajecte…
Què és el que més us agrada de la vostra professió?
Resposta conjunta: El millor de tot, segons l’opinió dels tres, és el contacte amb la natura. Perquè fins i tot quan no estem treballant al riu, el gaudim d’una altra manera: “yendo a andar en kayak estando vos en tu bote” i tenint “nuestro momento de ir a remar”. A més, el tema de tractar amb la gente que “se la pasa rebien” i de conèixer a la gent del territori que es de “muy buena onda”. Així com el fet de saber trobar, com a instructor, el terme mig en el moment de guiar pel riu, sense ser molt tècnic, però tampoc al contrari: l’ideal és aconseguir ser divertit i professional alhora.
