¡Wow! Parece que esta noche ha nevado bastante ❄️ ¿Te lanzas a una aventura en la nieve con nosotros? ¡Me lanzo! 🚀

“El més important de la meva feina és que els que m’envolten gaudeixin”

La professió d’instructor d’activitats i guia de muntanya, en alguns països amb tradició muntanyenca com França o Suïssa, són professions molt antigues, regulades, admirades i respectades. A Espanya, i especialment a Catalunya, i gràcies a la feina d’uns quants apassionats de la muntanya i impulsors de l’ofici, el reconeixement a la professió i la formació està cada dia més instaurada.

Eli Lagos és una d’elles: estima la muntanya, li encanta ensenyar i mostrar tot allò que ha après en els seus més de 20 anys d’experiència, i gaudeix transmetent sensacions i reenamorant-se de l’entorn dia a dia. Treballa amb RocRoi des de fa anys, i ha compartit aventures com a instructora de barrancs amb milers de persones, que s’han deixat guiar i aconsellar per ella, ja que és una noia activa, simpàtica, propera i amb un toc d’humor molt personal.

Eli monitora barrancs

Després de treure’s la carrera d’enginyeria, l’Eli va decidir dedicar la seva vida a fer allò que realment l’apassionava: estar en contacte amb la muntanya. Va néixer a Santiago de Xile, però, en acabar la Universitat, va obtenir una beca per estudiar a l’Escola de Muntanya de Benasque, als peus de l’Aneto, i no va dubtar en accedir-hi; una formació que va completar especialitzant-se en barrancs al Centre de Formació de Tècnics de l’Escola Pia.

Què busques en la teva feina?

Busco gaudir amb els altres, i sobretot, que la gent gaudeixi, superant-se pas a pas. M’agrada el fet de treballar en contacte amb la gent. Per mi, el més important de ser instructora és que els que m’envolten gaudeixin de l’activitat. Aquells que no han fet mai barrancs, que descobreixin una cosa nova; i aquells amb certa experiència, intento que se sorprenguin de nou.

Què és el que més els pot agradar als clients de fer barrancs?

El fet de compartir una experiència en grup. I sobre tot, el fet de posar-se un a mateix a prova, constantment, amb els salts, el recorregut, etc.

barrancs a rocroi

Per què recomanaries a la gent de fer barrancs?

Fer barrancs és una forma diferent de gaudir de la natura, ja que experimentes un altre punt de vista de la muntanya. I a més, és una de les activitats més completes que existeixen: primer, es crea el grup, neix una unió, normalment entre gent que no es coneix; i després, han d’aprendre la tècnica i a seguir plegats per un circuit natural, amb un sòl inestable i un ambient diferent de l’habitual, ajudant-se i animant-se entre ells, tenint en compte la seguretat de tot el grup. Els barrancs potencien la independència de cadascú dins d’un col·lectiu, treus el millor de tu al costat dels altres. Hi ha casos, en els quals la gent, fins i tot, en acabar el barranc, es fan amics i tornen a quedar per compartir altres activitats plegats.

I per famílies amb nens? També ho recomanes?

Si!!! Sobre tot!!! Als que més els recomanaria un descens de barrancs és a les famílies. Perquè veus com els pares s’atreveixen a deixar-los més llibertat als fills i aprenen a respectar la independència dels nens,  veient que agafen cada vegada més seguretat; una seguretat que se’ls transmet als pares també, de manera que acaben gaudint tots junts, encara més, de l’activitat.

Quins consells dónes als que comencen amb un barranc d’iniciació?

Els dono, primer de tot, consells de seguretat, i m’asseguro que estan ben lligats; i després, els explico la tècnica bàsica: com caminar, com agafar-se, etc. I els hi dic, sobre tot, que comparteixin en tot moment els seus sentiments, que no se’ls quedin dins, que parlin amb el guia i, si tenen por, que ho exterioritzin, perquè així no se’ls forçarà a res, sinó que se’ls ajudarà a dur a terme la baixada, però amb calma, animats de forma positiva i al seu ritme.

Explica’ns una mica els diferents barrancs que tenim a la zona del Pallars, ¿quines diferències hi ha entre ells?

Aquest territori és ideal per als barrancs, i n’hi ha de tots els nivells. La dificultat de cada barranc està marcada per la quantitat d’aigua, la llargada dels ràpels, l’alçada dels salts, etc. Per exemple, el Berrós i el Sant Pere, són barrancs més curts en el temps, una mica més espaiosos, més tranquils, on no hi ha tant corrent d’aigua, etc. Entre mig, hi trobaríem l’Estaron Superior, que també és d’iniciació, però és una mica més llarg. I després, hi hauria l’Estaron o l’Infern, que tenen una mica més de nivell, perquè tenen de tot (ràpels, salts, tobogans, etc.) i demana de més tècnica i resistència física.

rocroi barrancs

En què creus que RocRoi es diferencia de les altres empreses que també fan barrancs?

En la seguretat, la professionalitat i en el tracte amb el client. A primera vista, sembla difícil aconseguir qualitat amb una empresa de les dimensions de RocRoi, però RocRoi ho aconsegueix, i és gràcies a la confiança que aportem els instructors, a la proximitat amb el client i a la seguretat que aportem amb el nostre material.

Explica’ns algun moment que t’hagis sorprès en el teu treball…

Em va tocar moltíssim la història d’un nen que no parlava. Els seus pares em van dir que no era una persona gaire parladora i que no em preocupés. Però… quina sorpresa!, va ser començar l’activitat i es va endisar de ple en ella, tan de ple, que va començar a parlar i a cridar. Avui en dia, els seus pares encara em truquen per agrair-me haver-lo “desbloquejat” i haver-li fet viure aquella experiència… Jo tampoc ho oblidaré mai.

A què et dediques en el teu temps lliure, quan no fas d’instructora?

No desconnecto mai de la muntanya. Gaudeixo envoltada de natura, per això m’agraden tot tipus d’esports de muntanya. Ara m’he centrat molt en la bicicleta i en les carreres verticals. Encara que… de tant en tant també m’escapo a la platja a desconnectar!

Com et veus en un futur?

M’agrada molt el que faig, em torna boig la meva feina, però també crec que he de deixar pas a les noves generacions, als joves que vénen darrere, que vénen trepitjant molt fort… Així que… em veig deixant els barrancs i l’impacte físic, però sense desvincular-me de la muntanya, pot ser que em dediqui a fer de guia a parcs naturals, museus, etc.