Segur que coneixes el ràfting. L’has practicat o vols practicar-lo. No obstant això, t’havies plantejat alguna vegada com sorgeix el costum de llançar-se en barca riu avall i navegar esquivant roques en aigües braves? Entre les activitats esportives a l’aire lliure, el ràfting és el gran dominador a Espanya. Es tracta d’una de les pràctiques esportives que més possibilitats té al país a causa de la seva geografia. Gràcies a la riquesa fluvial del territori, els amants als esports d’aventura podeu gaudir d’aquest tipus de descensos en aigües braves, i la Noguera Pallaresa és la joia de la corona per practicar aquesta especialitat.
Els orígens del ràfting
De fet, a la Noguera Pallaresa la tradició ve de principis del segle XX. Llavors, el riu estava freqüentat per desenes de raids, un transport fluvial de fusta que s’utilitzava per transportar material riu avall. Es tracta d’ una pràctica que duien a terme els fusters de la zona amb l’ objectiu de transportar la fusta dels boscos del pirineu al sud de Catalunya. Amb la construcció de les preses, la pràctica es va veure condemnada a la desaparició.
Aquesta pràctica primigènia del ràfting no ha estat oblidada al Pirineu català ja que, des de fa més de 40 anys es fa una baixada de raids per la Noguera Pallaresa. Amb embarcacions de fusta similars a les de fa més de 100 anys i la mateixa vestimenta que antany, pots fer un viatge en el temps i recordar els antics fusters del pirineu català dirigir-se cap al sud a fer les seves entregues.
D’aquesta manera, la Noguera Pallaresa ens mostra a través de la seva història com els rius han passat de ser un canal per al trasllat de tota mena de mercaderies o materials a convertir-se en l’espai destinat a la pràctica recreativa, esportiva i de generació d’experiències que són avui dia.
El descens per rius, l’esport Olímpic a Múnich 1972
Rafting procedeix de la paraula en anglès raft, que vol dir rai. Els orígens d’aquesta pràctica esportiva es remunten als anys 50 quan les embarcacions de guerra de la segona guerra mundial se’ls va buscar un ús recreatiu en el descens als rius. Amb el desenvolupament de millors materials, les embarcacions es van anar adaptant a l’activitat esportiva en els descensos.
Després de fer-se un nom a tot el món, el ràfting va començar a consagrar-se com a activitat recreatiu en països com Estats Units i el sud i centre d’Europa. Als Alps francesos és on la pràctica d’aquesta disciplina va assolir més èxit. Així és com va acabar arribant fins als nostres rius al Pirineu català a principis dels anys 80.
Un grup de francesos va observar el potencial que ofereix aquest territori per al desenvolupament d’aquesta activitat i va introduir per primera vegada el ràfting a Espanya, dècades després que els raids deixessin de baixar la Noguera Pallaresa. Llavorsí va ser una de les primeres places en què la disciplina es va fer forta i on es van obrir els primers centres d’esports d’aventura de tota la península. Entre ells RocRoi, una de les empreses líders del sud d’Europa en l’organització d’experiències esportives outdoor.
D’aquesta manera, el ràfting es va erigir en una de les activitats estrella de Llavorsí i el que avui dia popularitza la zona i la mostra com un dels referents de l’esport a l’aire lliure a tota la península. A més, ja siguis un novaiorquès o tinguis experiència en esports en aigües braves, pots gaudir de tot el t’ofereix la Noguera Pallaresa i el converteix en un dels rius de preferència a Europa per a la pràctica del ràfting.
El ràfting, una tendència a l’alça avui dia
Després de Llavorsí, la pràctica d’aquesta especialitat es va anar estenent a altres rius amb menor tradició però que oferien grans possibilitats al ràfting. La consolidació d’aquest esport com a activitat recreativa en constant auge, ha permès que es creïn centres de lleure en diversos indrets de la península. Entre ells, també comptem amb la base nàutica de Murillo de Gállego, nou centre de RocRoi. Ubicat al Reino de los Mallos, al Prepirineu aragonès, el mateix riu Gállego és una altra de les destinacions fluvials preferides per als amants del ràfting. Ambdós centres es troben entre els més concorreguts d’Espanya i amb més tradició. No en va, cada dia els rius s’omplen de centenars de barques que fan diferents recorreguts al llarg del riu.
El ràfting no només s’ha desenvolupat a nivell recreatiu, sinó que ha evolucionat com a disciplina esportiva integrat a la Federació Espanyola de Piragüisme. En els darrers anys la practica federada d’ aquesta especialitat i, de la resta que s’inclouen en la entitat federativa, s’ha disparat. La pandèmia ha suposat un abans i un després per a l’esport a l’aire lliure, i el ràfting no ha estat menys. D’aquesta manera, des del 2019 s’ha duplicat el nombre de fitxes federatives fins a les 17.000 actuals.
